Vistas de página en total

Mostrando entradas con la etiqueta B2. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta B2. Mostrar todas las entradas

sábado, 19 de marzo de 2016

Ecología. Enlaces

- ARC- Aplicació de recursos al currículum

Inici- Batxillerat- 2n curs- Biologia- La biodiversitat

http://apliense.xtec.cat/arc/cercador/t-11-13-4990-5322


- El llangardaix gegant de El Hierro

http://apliense.xtec.cat/arc/node/30025

Proyecto Biosfera
Actividad inicial
http://recursostic.educacion.es/ciencias/biosfera/web/alumno/1bachillerato/organis/actini/actini.htm

La classificación de los organismos
http://recursostic.educacion.es/ciencias/biosfera/web/alumno/1bachillerato/organis/contenidos.htm

Cambios en los ecosistemas en el tiempo. Sucesión ecológica: etapa clímax
http://recursostic.educacion.es/ciencias/biosfera/web/alumno/4ESO/Dinamica/contenidos3.htm#cambios

Enlaces Inmunología

¿Cómo se hereda el Rh? 

 http://candidoweb-biocuriosidades.blogspot.com.es/2013/09/la-herencia-del-rh.html 

 

 

viernes, 19 de febrero de 2016

Bloc 2- Immunologia

Bloc 2- Immunologia


1. El sistema immunitari. 
Concepte de immunitat natural i adquirida. 
1/6 Immuno-1.pdf + pg 162 CTN Nivells de defensa contra les infeccions
Funcions del sistema immunitari. 
2/11 Inmunologia B2Bruixola.pdf (el sistema immunitari)
Òrgans del sistema immunitari.
pg 163 CTN Localització dels principals òrgans limfàtics al cos humà.
Antígens i anticossos: concepte del que és propi i del que és estrany.

2/11 Inmunologia B2Bruixola.pdf  5.1.Conceptes d'agent nociu i antigen
5/11 Inmunologia B2Bruixola.pdf  7.1.Els anticossos 

2. Principals cèl·lules del sistema immunològic i la seva funció. 
Especialització dels diferents tipus de leucòcits (granulòcits, monòcits/macròfags, limfòcits T i B, cèl·lules NK).

Cèl·lules de la resposta inespecífica:

granulòcits (basòfils, mastòcits, eosinòfils, neutròfils) 4/28 U8-Immunologiacasalsb2.copia.pdf
monòcits/macròfags 5/28 U8-Immunologiacasalsb2.copia.pdf 
cèl·lules NK   4/28 U8-Immunologiacasalsb2.copia.pdf

Cèl·lules de la resposta específica:

limfòcits T i B  5/28 U8-Immunologiacasalsb2.copia.pdf 




3. Mecanismes de resposta immunitària inespecífica Paper de la pell i les mucoses.  
Elements cel·lulars de la defensa inespecífica (monòcits / macròfags, granulòcits, cèl·lules NK, neutròfils, mastòcits). 
El sistema del complement. 
El procés inflamatori 
PAU JI2012 Battle surgeon S1P1
http://www.ub.edu/geneticaclasses/pau/12jny-incidencies/Serie1_pautes.htm#E1 

4. Mecanismes de resposta immunitària específica: resposta cel·lular i resposta humoral conjunta. 
Cèl·lules i substàncies fonamentals (cèl·lules presentadores d’antígens, limfòcits T citotòxics i “helpers”; limfòcits B, cèl·lules plasmàtiques i anticossos; cèl·lules de memòria). Resposta primària i secundària. 
Defensa natural i adquirida contra infeccions bacterianes, infeccions víriques i paràsits. 
Defensa contra cèl·lules canceroses.  
Cèl·lules específiques en els diferents casos.

5. Tipus d’immunitat i mecanisme d’actuació: 
Immunitat activa i immunitat passiva. 
Immunitat natural i immunitat artificial. 
Defensa contra microorganismes, immunoteràpia (teràpia immunològica o seroteràpia), vacunes d’immunització activa i immunització mare-fetus.

6. Trastorns i malalties relacionades amb la immunitat. Mecanismes bàsics que les causen: rebuig de transplantaments (el complex major d’histocompatibilitat) i de transfusions, hipersensibilitat i al·lèrgies, malalties auto-immunes, leucèmies, immunodeficiències innates i adquirides (SIDA).

sábado, 23 de enero de 2016

Tamaño microorganismos. Microbiologia.


Mida dels microorganismes.
Relació entre mida aparent, mida real i augments d'una imatge al microscopi: càlculs de conversió d'unitats de llargada (metres, mil·límetres, micròmetres, nanòmetres i Àngstrom).


1. Anabaena cylindrica SI 1998 S2/2B apartat a
http://www.ub.edu/geneticaclasses/pau/98SIE/index.htm#2B

2. La cél·lula JI 1999 S6/exercici 1
http://www.ub.edu/geneticaclasses/pau/99JIE/index.htm#1

3. Cèl·lules ST 2003 S5/3B apartat 1
http://www.ub.edu/geneticaclasses/pau/03sne/serie3.htm#E3b

4. Sang SI 04 S4/ejercicio 1 repetidores (11/12)
http://www.ub.edu/geneticaclasses/pau/04sie/index.htm#Exrepe

5. Cèl·lula a l'electrònic ST2002 S1/2B apartat 1a,b
http://www.ub.edu/geneticaclasses/pau/02sne/indexsne.htm#2b

6. Gàmetes Setembre 2000 S6/pregunta 1 apartat 1a,b
http://www.ub.edu/geneticaclasses/pau/00STE/index.htm#1

7. VPH JI 2011 S4/3B apartat 3a (17/20)
http://www.ub.edu/geneticaclasses/pau/11jny-incidencies/SERIE-4_PAUTES.htm#E3B

8. Ébola JI 2015 S4/P2 apartat 1a
http://www.ub.edu/geneticaclasses/pau/15jny-incidencies/SERIE_4_PAUTES.htm#4-2


lunes, 4 de enero de 2016

w1-L01-Introducción. Inmunología1. III. Los patógenos y la inmunidad edX

III. Los patógenos y la inmunidad

A. Tipos, con algunos ejemplos
B. Reconocimiento



A. Tipos y algunos ejemplos.
1 Virus. 2 Bacterias. 3 hongos. 4 eucariotas unicelulares. 5 Gusanos parásitos.

1. Virus
Figura 1.3. Rinovirus, la gripe, la viruela, el ébola, la polio. Los virus tienen ácido nucleico en el interior. Tienen una envoltura de proteínas en el exterior para entrar dentro del huésped. Son un paquete de información y su único propósito en la vida - como el de todos los seres vivos- es reproducirse.
2. Bacterias. Mycobacterium tuberculosis (TB), E. coli, el ántrax, la peste bubónica, estreptococos, Clostridium difficile.
Figura 1.4 Espiroquetas.


Figura 1.5. Estructura bacteriana.



Figura 1.6. Gram positivo.



Figura 1.7. Gram negativo.

3. Hongos: Candida albicans (levadura), pie de atleta, tiña, Cryptococcus.

 

4. Eucariotas unicelulares: malaria, tripanosomas, amebas, Giardia, Chagas
 
Figura 1.11. Malaria.

Figura 1.12. Protozoos.
 5. Gusanos parásitos (Platyhelminthes y Nematoda): trematodos, tenias, lombrices, gusanos del corazón
 


B. Reconocimiento

- Dos estrategias generales para identificar y neutralizar la amenaza.

1. Reconocimiento Innato: patrón de moléculas característico de categoría general de patógeno. No requiere una exposición previa a un patógeno.

2. Reconocimiento de adaptación: identifica moléculas (usualmente proteínas específicas) que se encuentran sólo en una cepa específica de patógeno (. como fotos policiales, huellas dactilares, huellas de ADN, reconocimiento facial, análisis de textos) Paralelismos: ambos son altamente específicos,

requieren exposición previa y son las innovaciones más recientes. 

Test.  
Este dibujo ilustra un _____   
virus
bacteria
levaduras (hongos)
parásito de la malaria
huevos de gusano

Respuesta:
Virus 

¿Qué categoría de agente patógeno es procariota?
virus
bacterias
hongos
eucariotas unicelulares
helmintos (gusanos)

Respuesta:
Bacterias
Las diferencias entre pro-y eucariotas son de enorme importancia clínica. Las bacterias (incluyendo micoplasmas, espiroquetas, la tuberculosis y la peste bubónica) son procariotas y nosotros somos eucariotas y  las diferencias estructurales y bioquímicas entre nuestras células y sus células son importantes es lo que le permite identificarlos y desarrollar fármacos para matarlos. Usted tiene un núcleo unido a la membrana con cromosomas lineales; ellos tienen un cromosoma de bucle cerrado en contacto con el citosol. Tienen paredes celulares, lípidos externos, posiblemente, una membrana externa de extraña composición, ribosomas más pequeños con diferentes proteínas y flagelos que no son nada parecidos a cualquier estructura nuestra, composición de proteínas, fuente de alimentación o mecanismo de propulsión. Todas estas diferencias pueden ser explotados en el reconocimiento de estos patógenos y librarse de las versiones peligrosas.

Ejercicios Inmunología

Test:
En el Tercer Mundo, la mayor mejora de la salud pública sería resultado más probable de ____.
  • vacunar a los niños contra enfermedades comunes
  • proporcionar a las personas agua limpia  
  • enseñar a la población a lavarse las manos
  • promover la castidad y el sexo seguro
  • reinstaurar el uso del DDT y otros insecticidas
Solución: proporcionar a las personas agua limpia  - Correcto
Todo esto podría tener posibles beneficios para la salud, pero la peor fuente de enfermedad en los países subdesarrollados es la  contaminación del agua. Los programas de vacunación sin duda proporcionan beneficios también. En los países con mejor infraestructura, los programas para mejorar la vacunación y la nutrición podría ser la siguiente prioridad. En los países desarrollados, los hospitales son una gran fuente de enfermedades resistentes a los antibióticos. En términos de la salud general, grandes reuniones, el transporte público, las escuelas y las prisiones son el tipo de lugares en los que es más probable coger algo.


¿Cuál de los siguientes organismos tienen la respuesta inmune adaptativa?
  • tomates
  • hongos
  • libélulas
  • pollos
  • lombrices de tierra
Solución: pollos - Correcto
Si te digo que los vertebrados, pero no los invertebrados, tienen inmunidad adaptativa, se puede elegir un pollo como un vertebrado? Si te digo que los reptiles, las aves y los mamíferos tienen toda la gama de respuestas de adaptación, se puede seleccionar una serpiente como tener cualquiera de estas respuestas? Eso espero.

Test.  
Este dibujo ilustra un _____   
virus
bacteria
levaduras (hongos)
parásito de la malaria
huevos de gusano

Respuesta:
Virus 

¿Qué categoría de agente patógeno es procariota?
virus
bacterias
hongos
eucariotas unicelulares
helmintos (gusanos)

Respuesta:
Bacterias
Las diferencias entre pro-y eucariotas son de enorme importancia clínica. Las bacterias (incluyendo micoplasmas, espiroquetas, la tuberculosis y la peste bubónica) son procariotas y nosotros somos eucariotas y  las diferencias estructurales y bioquímicas entre nuestras células y sus células son importantes es lo que le permite identificarlos y desarrollar fármacos para matarlos. Usted tiene un núcleo unido a la membrana con cromosomas lineales; ellos tienen un cromosoma de bucle cerrado en contacto con el citosol. Tienen paredes celulares, lípidos externos, posiblemente, una membrana externa de extraña composición, ribosomas más pequeños con diferentes proteínas y flagelos que no son nada parecidos a cualquier estructura nuestra, composición de proteínas, fuente de alimentación o mecanismo de propulsión. Todas estas diferencias pueden ser explotados en el reconocimiento de estos patógenos y librarse de las versiones peligrosas.

w1-L01-Introducción. Inmunología1. II. Mantenerse saludable edX

Clase L01- Presentación de las Metáforas

 II. Mantenerse saludable

A. Contexto
B. Elogio de Ingenieros - Cómo mantenerse saludable
C. Carga de enfermedad

 A. Contexto

1. Todos los organismos (incluyendo plantas y hongos) tienen mecanismos de defensa innata. Estos se derivan claramente de formas ancestrales comunes.
2. Los vertebrados tienen una defensa particularmente efectiva adicional - la inmunidad adquirida o inmunidad adaptativa que implica la producción de anticuerpos.
3. Los insectos, los grupos de animales multicelulares con mayor número de especies y, probablemente, la de más alta  biomasa , también tienen una forma de inmunidad que permite una respuesta flexible.
4. Las defensas son energéticamente caras. (Figura 1.1)

Inconveniente 1: La defensa es energéticamente cara, como todo sistema de vigilancia, cuesta la alta energía de los enlaces fosfato.

Figura 1.1. ATP
Los dos enlaces de alta energía (líneas onduladas) del ATP son una de las fuentes más comunes de las transferencias de energía en todos los sistemas vivos.
También se usa el GTP (la versión con guanina) y el UTP (la versión con uracilo) para transferir energía.

5. Estas defensas representan una seria amenaza a tu propio cuerpo, y hay controlan para asegurarse de que no terminan atacando a las células equivocadas, lo que sin duda sucede.
Inconveniente 2: Las defensas se adaptan y pueden ser una amenaza para el propio cuerpo. No han de atacar las células equivocadas. A veces lo hacen.

B. Elogio de la Ingenieria civil - Cómo mantenerse saludable. Mejor la prevención (más vale un gramo de prevención que un kilo de curación).

1. agua limpia
2. eliminación adecuada de aguas residuales


Estos dos primeros puntos son el mayor hito médico de los últimos 150 años. Supera a las pastillas, la inmunología, los antibióticos, los ordenadores y la anestesia.
 
3. mosquitos (y otro insectos).
Mosquiteras, televisión que mantiene a la gente en el interior.
4. comunicaciones y la infraestructura de transporte - permite la entrega de la atención sanitaria preventiva y la distribución de los alimentos
(nutrición adecuada). La malnutrición es un contribuyente enorme de las enfermedades infecciosas..
5. vacunación- Aceptar que los ingenieros no nos dan esta ventaja, pero sin las comunicaciones y la infraestructura de transporte, sería difícil la distribución y la refrigeración de las vacunas.


c. Carga de Morbilidad (Cantidad de personas que enferman en un lugar y un período de tiempo determinados en relación con el total de la población)

1. Los costes económicos de estar enfermo y tener que atender a los niños enfermos.
2. La tasa de las enfermedades infecciones y la mala salud en general están correlacionados con un bajo
 
cociente intelectual (IQ). (Figura 1.2)

Figura 1.2. Bebé saludable
a) La correlación es de aproximadamente de un 67%, lo que sugiere que éste no es el único factor, pero proporciona una posible explicación para el efecto Flynn.
b) Las enfermedades diarréicas perjudican la nutrición del bebé en un período de crecimiento crítico del cerebro. Un 80% de la energía nutricional en los recién nacidos va al cerebro. Un 44% a los 5 años. Un 25% en adultos.
c) La malaria cerebral puede dañar el cerebro directamente.
Se producen coágulos de sangre en el cerebro que puede comprometer la función cognitiva.






Test:
En el Tercer Mundo, la mayor mejora de la salud pública sería resultado más probable de ____.
  • vacunar a los niños contra enfermedades comunes
  • proporcionar a las personas agua limpia  
  • enseñar a la población a lavarse las manos
  • promover la castidad y el sexo seguro
  • reinstaurar el uso del DDT y otros insecticidas
Solución: proporcionar a las personas agua limpia  - Correcto
Todo esto podría tener posibles beneficios para la salud, pero la peor fuente de enfermedad en los países subdesarrollados es la  contaminación del agua. Los programas de vacunación sin duda proporcionan beneficios también. En los países con mejor infraestructura, los programas para mejorar la vacunación y la nutrición podría ser la siguiente prioridad. En los países desarrollados, los hospitales son una gran fuente de enfermedades resistentes a los antibióticos. En términos de la salud general, grandes reuniones, el transporte público, las escuelas y las prisiones son el tipo de lugares en los que es más probable coger algo.


¿Cuál de los siguientes organismos tienen la respuesta inmune adaptativa?
  • tomates
  • hongos
  • libélulas
  • pollos
  • lombrices de tierra
Solución: pollos - Correcto
Si te digo que los vertebrados, pero no los invertebrados, tienen inmunidad adaptativa, se puede elegir un pollo como un vertebrado? Si te digo que los reptiles, las aves y los mamíferos tienen toda la gama de respuestas de adaptación, se puede seleccionar una serpiente como tener cualquiera de estas respuestas? Eso espero.

sábado, 31 de octubre de 2015

Diseño Experimental

-- Herbicidas  JT 2015 S2 4B apartado 1 Herbicides ST 2015 S2 4B apartado 1
Nota: en el enlace no salen bien las figures. Tirar de pdf.
Además de diseño experimental el apartado 2 es Metabolismo

-- Purines JT 2015 S2 3A apartat 2  Purines JT 2015 S2 3A apartat 2
El apartado 1 es de Ecología.

Metabolismo



- JT 2004 S3 P2   Metabolisme i organismes apartat 1 i 2    JT 2004 S3 P2 Metabolisme i organismes 

              
- ST 2000  Fonts d'energia i carboni. ST 00 2B     apartat 1 i 2. Apartat 3 1gen 1 enzim

-- Vies metabòliques PAU 1998 JT 2B Vies metabòliques PAU 1998 JT 2B

- pg 80 castellnou B2 + esquema_metabolisme.pdf + Esquema_general_metabolisme.pdf
En papel: 4/11 (pregunta) + 8/11, 9/11 i 10/11 (pauta)


--  Fotosintesis  PAU  JT 2015 S2 P4B  Herbicides JT 2015 S2 4B herbicides Atención: en el enlace mal los gráficos, son las pautas.

- Glucólisis
edX  MITx: 7.00x Introduction to Biology - The Secret of Life week 2 Lecture 5: Glycolysis 54'

- Catabolismo
Inicio
HarvardX: MCB63X Principles of Biochemistry unit 3: Cellular bioenergetics
- JT 2015 S2P1 Llimones Exercici 1a) Fotosíntesi + 2a Metabolismo + 2b+ Metabolismo
JT 2015 S2P1 Llimones

- Ratpenats (Ecologia, Evolución, Metabolismo) ST 2012 S4 3A     Lípids beta-oxidació
Pauta  Ratpenats (Ecologia, Evolución, Metabolismo) ST 2012 S4 3A

- Orlistat  JT 2013 S5 4B  Metabolismo de los lípidos
Pauta:  http://www.ub.edu/geneticaclasses/pau/13jny/Pautes_pau_biol13jp.htm#E4B


- Usain Bolt - Metabolismo JI 2013 S3/3A
Pauta:  http://www.ub.edu/geneticaclasses/pau/13jny-incidencies/pau_biol13jp_tei.htm#E3A

- Malonat - Metabolismo ST 2014 S1/3A
Pauta: http://www.ub.edu/geneticaclasses/pau/13set/pau_biol13sp.htm#1-3A


Anabolismo
Tau Ceti Ecologia + Metabolismo ST 2015 S5 3A 
Pauta: http://www.ub.edu/geneticaclasses/pau/15set/SERIE_5_PAUTES.htm#s5i3A























miércoles, 21 de octubre de 2015

The cycles of the polymerase chain reaction (PCR), 3D animationBiotecnologia

The cycles of the polymerase chain reaction (PCR), 3D animation

Polymerase chain reaction, or PCR, uses repeated cycles of heating and cooling to make many copies of a specific region of DNA. First, the temperature is raised to near boiling, causing the double-stranded DNA to separate, or denature, into single strands. When the temperature is decreased, short DNA sequences known as primers bind, or anneal, to complementary matches on the target DNA sequence. The primers bracket the target sequence to be copied. At a slightly higher temperature, the enzyme Taq polymerase, shown here in blue, binds to the primed sequences and adds nucleotides to extend the second strand. This completes the first cycle. In subsequent cycles, the process of denaturing, annealing and extending are repeated to make additional DNA copies. After three cycles, the target sequence defined by the primers begins to accumulate. After 30 cycles, as many as a billion copies of the target sequence are produced from a single starting molecule.

sábado, 17 de octubre de 2015

Penicil·linasa ST05 4A


Penicil·linasa ST05 4A


La penicil·lina és un antibiòtic emprat contra moltes infeccions bacterianes, però alguns bacteris produeixen un enzim, la penicil·linasa, que la inactiva.

1) (1 punt) El gràfic següent representa l’activitat enzimàtica de la penicil·linasa:

a) A la taula següent es donen les activitats de la penicil·linasa a les mateixes concentracions de penicil·lina, però ara afegint àcid clavulànic:


Representeu la corba d’activitat enzimàtica en aquestes condicions, en el mateix gràfic anterior.

b) Quin efecte té l’àcid clavulànic sobre l’activitat d’aquest enzim? Per què creieu que a molts preparats farmacèutics amb penicil·lina se’ls afegeix àcid clavulànic ?


3) (1 punt) És un fet molt comú que les poblacions bacterianes desenvolupin resistència als antibiòtics. Explique mitjançant quins processos evolutius s’adquireix aquesta resistència. 

jueves, 15 de octubre de 2015

Piruvat quinasa. SI 2004 Exercici 2

Piruvat quinasa. SI 2004 Exercici 2


L’esquema mostra una de les reaccions químiques que formen part de la glucòlisi, amb l’enzim que la catalitza, la piruvat quinasa.
Preparem dos tubs d’assaig, A i B. A tots dos tubs hi posem una gran quantitat de fosfoenolpiruvat i d’ADP. A més, al tub B li afegim piruvat quinasa. Incubem els dos tubs durant 30 minuts a 37ºC.


1. (1 punt)
Expliqueu què espereu que passi a cadascun dels dos tubs en funció del temps.

2. (1 punt)
Fem 6 rèpliques de l’experiment fet al tub B, però ara posant-hi a cada tub una quantitat diferent de fosfoenolpiruvat. A la taula es recull la quantitat de piruvat aparegut en cada tub després de 1 minut.


Feu el gràfic que relaciona la quantitat de piruvat (μmol) que apareix, amb la quantitat de fosfoenolpiruvat (mmol) present inicialment a cada tub. Observeu el que passa a les concentracions más elevades de fosfoenolpiruvat i interpreteu-ho.



Amilasa. SI2000 4B

Amilasa. SI2000 4B

L’amilasa salival és un enzim capaç d’hidrolitzar el midó. A la taula es mostren els resultats obtinguts en un estudi de l’efecte de la temperatura sobre l’acció de l’amilasa salival. Per a això, s’incuba midó amb amilasa salival durant el temps indicat (minuts). En cada cas, es posa de manifest la presència de midó per la reacció amb lugol, indicant-se amb el signe +



1) Doneu una interpretació biològica dels resultats: Dibuixeu un gràfic que indiqui com es relaciona la activitat enzimàtica amb la temperatura i expliqueu què és la temperatura òptima d’un enzim.

2) Interpreteu els resultats del tub mantingut a –10ºC. Què tenen a veure aquests resultats amb l’ús dels congeladors domèstics per evitar la descomposició dels aliments?



miércoles, 16 de septiembre de 2015

Diseño experimental



Diseny experimental
En un treball de recerca del batxillerat un alumne ha pensat que podria determinar si la cafeïna té efectes mutàgens sobre la mosca del vinagre (Drosophila melanogaster). En concret vol estudiar quina dosi de cafeïna han d’ingerir les mosques per tal que la descendència presenti alteracions al cos.

Per tal de determinar els efectes mutàgens ha preparat un experiment en el que disposa de:
- una població nombrosa de mosques,
- aliment que conté cafeïna en diferents dosis (baixa, mitja, alta) i aliment sense cafeïna,
- recipients de vidre per contenir les mosques i tots els estris necessaris per afavorir la reproducció de les mosques,
- lupa binocular per observar els caràcters del cos de les mosques,
- bibliografia amb imatges i descripcions dels caràcters corporals de Drosophila melanogaster

1) (1 punt) a)  (0.4 punts) Enuncieu en forma de pregunta el problema que es vol resoldre en aquesta recerca. 

b) (0.6 punts) Assenyaleu les variables independent i dependent d’aquest experiment. Expliqueu la resposta 

2) (1 punt) Dissenyeu un experiment que permeti determinar quina dosi de cafeïna han d’ingerir les mosques per tal que la descendència mostri alteracions al cos. Especifiqueu amb claredat la idea de control de l’experiment.

miércoles, 9 de septiembre de 2015

1. Índice. Biología molecular (biomoléculas y biotecnología)

1. Índice. Biología molecular (biomoléculas y biotecnología)



biomolècules

PAU:
 Omega 3 (2) JT11 s1p3A  (lípidos)

sopa de moléculas JI11 s4p2 (glucidos y lípidos)

Etiqueta cereals (1) ST11 s2p4A (glucidos y lípidos +metabolismo)

Llet materna JT12 s3p4    (glucidos y lípidos)

Hipercolesterolèmia (1) ST12 s4p4B  (lípidos)

ADL (1) JI13 s3p1 (lípidos +metabolismo)

Miquel (2) JI13 s3p4B(glúcids)

Salmomella (1) ST13 s1p2   (lípidos)

Daisy (2) JT14 s3p4A (glúcids + lípids + biotecnologia)

P. Immediats (2) JT14 s3p4B (glucidos y lípidos)

Saltamartins (1) JI14 s4p1 (glúcids)

Pompe (1) JI14 opció B s4p3B  (glúcids)

Llebrers i huskies (1) ST14 s5p1 (glúcids + metabolismo)

LPLD (2) ST14 opció A s5p3A (lípidos)

Vespa asiàtica (1) ST14 opció B s5p3B (glúcids)

Llimones (1) JT15 s2p1 (glúcids + metabolisme) apartat 1b

Aspartam (2) JI15 opció A s4p3A (glúcids + metabolismo)





Biotecnologia

PAU:
 Diabetis juvenil (1) JI10 s4p3B (1) apartado 3B3

Visió colors (1) JT11 s1p1

VPH (1) JI11 opció B s4p3B

Blat de moro Bt (1) ST11 s2p2  

Tutankhamon (1 i 1/2) ST11 opció B s2 p3B

Elysia (1) JT12 opció A s3p3A

VIH Clínic (1) ST12 s4p1

Vibrio (1) JT13 s5p2 

Mycobacterium (1) JI13 s3p2 

Daisy (2) JT14 s3p4A 

Userda (1) JI14 s4p4A 

LPLD (2) ST14 opció A s5p3A

Llimones (1) JT15 s2p1   apartat 3 22/40

VIH (1) JT15 s2p4A apartat 1a)1b) 30/40

Ebola (2) JI15 s4p2  apartat 1a (general:cálculo tamaño célula) + 2a + 2b  4/40

martes, 8 de septiembre de 2015

Programación


Programación:


1º- Biología molecular (biomolécules i biotecnologia)
U1, U2, U11 Biologia 1, U12 Biologia 1

2º- Metabolismo
U3

3º- Genética mendeliana
U10 Biología 1
Evolución
U9

4º- Microbiologia
U4, U5

5º- Immunologia
U6

6º- Ecología
U7, U8, U10, U11

7º- Diseño experimental

Índice


Índice

Biología molecular (biomolécules i biotecnologia)
U1, U2, U11 Biologia 1, U12 Biologia 1

Metabolismo
U3

Genética mendeliana y evolución
U10 Biología 1, U9

Microbiologia
U4, U5

Immunologia
U6

Ecología
U7, U8, U10, U11

Diseño experimental
Todas las unidades


U1- Biologia molecular (biomolécules i biotecnologia)
U2- Biologia molecular (biomolécules i biotecnologia)
U3- Metabolisme
U4- Microbiologia
U5- Microbiologia
U6- Immunologia
U7- Ecologia
U8- Ecologia
U9- Evolución
U10- Ecologia
U11- Ecologia


U10 biologia 1- Genética mendeliana
U11 Biologia 1- Biologia molecular (biomolécules i biotecnologia)
U12 Biologia 1- Biologia molecular (biomolécules i biotecnologia)

domingo, 30 de agosto de 2015

PAU Biología

PAU Biología

Estructura del examen


Contenidos

Contenidos (conceptuales y procedimentales)





Bloc 1 - Metabolisme


1.Introducció al metabolisme. Catabolisme. Anabolisme. Relació entre catabolisme ianabolisme. Via metabòlica i reacció química. Reaccions exergòniques i endergòniques. Diferència entre espontaneïtat i velocitat. Importància (funció general) dels enzims: Catàlisi. Cèl·lules autòtrofes i heteròtrofes. Flux de matèria i d'energia.

2. Esquema general del metabolisme. Vies metabòliques principals: (de cada via: nom, localització cel·lular, substrat inicial i producte final, energètica i oxidació o reducció de coenzims). Magatzems de l'energia metabòlica: glicogen, midó, triacilglicèrids i proteïnes. L'ATP com a transportador d'energia i el NADH i el NADPH com a transportadors de poder reductor. Catabolisme cel·lular aeròbic i anaeròbic i balanç energètic. Identificació del paper de l’oxigen en la respiració aeròbica. Diferenciació de les fases de la respiració cel·lular i relació amb l’estructura del mitocondri. Fermentació làctica i alcohòlica. Balanç energètic de la respiració i la fermentació. Els enzims com a reguladors del metabolisme.

3. La fotosíntesi. Concepte i reacció global. Localització cel·lular. Fase lluminosa: fotòlisi de l'aigua, generació de poder reductor (NADPH) i fosforilació de l'ADP a ATP. Fase fosca: fixació del carboni i cicle de Calvin. Balanç de la fotosíntesi. Relació de la fotosíntesi amb l’estructura dels cloroplasts. Importància biològica de la fotosíntesi. Fotosíntesi bacteriana. Fotosíntesi i respiració. La quimiosíntesi.

4. Diversitat metabòlica. Classificació dels organismes en funció de la seva font de carboni i d'energia. Concepte d'aerobiosi i d'anaerobiosi.

Bloc 2- Immunologia

1. El sistema immunitari. Concepte de immunitat natural i adquirida. Funcions del sistema immunitari. Òrgans del sistema immunitari. Antígens i anticossos: concepte del que és propi i del que és estrany.

2. Principals cèl·lules del sistema immunològic i la seva funció. Especialització dels diferents tipus de leucòcits (granulòcits, monòcits/macròfags, limfòcits T i B, cèl.lules NK).

3. Mecanismes de resposta immunitària inespecífica Paper de la pell i les mucoses. Elements cel·lulars de la defensa inespecífica (monòcits/macròfags, granulòcits, cèl·lules NK, neutròfils, mastòcits). El sistema del complement. El procés inflamatori

4. Mecanismes de resposta immunitària específica: resposta cel·lular i resposta humoral conjunta. Cèl·lules i substàncies fonamentals (cèl·lules presentadores d’antígens, limfòcits T citotòxics i “helpers”; limfòcits B, cèl·lules plasmàtiques i anticossos; cèl·lules de memòria). Resposta primària i secundària. Defensa natural i adquirida contra infeccions bacterianes, infeccions víriques i paràsits. Defensa contra cèl·lules canceroses. Cèl·lules específiques en els diferents casos.

5. Tipus d’immunitat i mecanisme d’actuació: Immunitat activa i immunitat passiva. Immunitat natural i immunitat artificial. Defensa contra microorganismes, immunoteràpia (teràpia immunològica o seroteràpia), vacunes d’immunització activa i immunització mare-fetus.

6. Trastorns i malalties relacionades amb la immunitat. Mecanismes bàsics que les causen: rebuig de transplantaments (el complex major d’histocompatibilitat) i de transfusions, hipersensibilitat i al·lèrgies, malalties auto-immunes, leucèmies, immunodeficiències innates i adquirides (SIDA).

Bloc 3 - Genètica mendeliana i evolució

1. Genètica mendeliana. Conceptes de genotip, fenotip, dominant, recessiu, homozigot, hemizigot, heterozigot i encreuament prova. Resolució de problemes de monohibridisme i dihibridisme en casos d’herència autosòmica i lligada al sexe. Interpretació de la recombinació.

2. Evidències de l'evolució. Evidències biogeogràfiques. Evidències paleontològiques. Concepte de fòssil. Evidències anatòmiques. Òrgans homòlegs i anàlegs. Òrgans vestigials. Convergència i radiació adaptativa. Evidències embriològiques. Evidències bioquímiques (biomolècules comunes, universalitat del codi genètic, similituds en seqüències d'aminoàcids i de DNA, reaccions creuades antigen - anticòs).
                                                    
3. Teoria sintètica de l’evolució (neodarwinisme). Variabilitat fenotípica. Causes, heretabilitat (variabilitat genètica) i exemples. Freqüència gènica i el seu càlcul. Flux gènic. Caràcter preadaptatiu de les mutacions. Tipus de mutacions. Exemples de mutacions cromosòmiques en humans. Paper evolutiu de les mutacions. La selecció natural i la seva actuació sobre la variabilitat; exemples. La deriva gènica. Concepte biològic d'espècie. Especiació: mecanismes d'aïllament prezigòtic i postzigòtic; exemples.

4. Antecedents històrics a la teoria sintètica de l’evolució. Lamarckisme: principis bàsics. Darwinisme: principis bàsics. 

Bloc 4 - Disseny experimental

1. Hipòtesi i variables. Reconeixement i formulació del problema a investigar. Formulació d’hipòtesis en situacions contextualitzades. Distinció de la variable independent i de la variable depenent. Identificació i control de variables en situacions contextualitzades.

2. Controls i rèpliques. Concepte de control i de rèplica. Aplicació del concepte de control i de rèplica en situacions contextualitzades. Elaboració de dissenys experimentals bàsics.

3. Resultats i conclusions. Anàlisi dels resultats i formulació de conclusions.

Bloc 5 - Biologia molecular (biomolècules i biotecnologia)

1. Introducció a la bioquímica. Reconeixement del caràcter universal de la composició química de la cèl·lula i dels organismes.

2. Els glúcids. Reconeixement de l’estructura dels monosacàrids (glucosa, fructosa, galactosa, ribosa i desoxiribosa). Formació i estructura de l’enllaç glucosídic. Disacàrids (sacarosa i lactosa) i polisacàrids (midó, glicogen, quitina i cel·lulosa). Interpretació de la relació entre l’estructura i la funció dels principals glúcids. Identificació experimental de la presència de glúcids en els aliments (Proves de Lugol; Fehling o Benedict).

3. Els lípids. Reconeixement de l’estructura dels principals lípids. Interpretació de la relació entre l’estructura i la funció dels principals lípids (àcids grassos, acilglicèrids, fosfolípids, esteroides, ceres). Identificació experimental de la presència de lípids en els aliments (insolubilitat en aigua, taca translúcida).

4. Biotecnologia. Concepte de biotecnologia. El DNA recombinant. Caracterització del procés de transgènesi. Aplicacions de la biotecnologia alimentària (aliments funcionals i transgènics). Ús de microorganismes en processos industrials (agricultura, farmàcia, alimentació i bioremediació). [Cal que els alumnes recordin les idees bàsiques sobre els processos de transcripció, traducció i replicació del DNA, i sobre l’estructura del DNA i les proteïnes, les quals no es preguntaran directament per formar part dels continguts de 1r però són necessàries per avaluar aquests continguts de 2n].



Bloc 6 – Microbiologia

1. Els virus. Descripció de la composició, la morfologia i l’estructura dels virus com a estructures acel·lulars. Tipus de virus en funció del seu material hereditari, DNA o RNA, i descripció de cicles vírics (lític i lisogènic). Caracterització del procés de retrotranscripció, i comparació amb els processos generals de transcripció, traducció i replicació del material hereditari. [Cal que els alumnes recordin les idees bàsiques sobre els processos de transcripció, traducció i replicació del DNA, per poder fer les comparacions].

2. Els bacteris. Descripció de la composició, la morfologia i l’estructura dels bacteris. Concepte d’espècie i de soca. Breu relació de la diversitat bacteriana i la seva ubiqüitat, taxa de creixement i capacitats metabòliques. Importància dels bacteris en els cicles biogeoquímics, en la tecnologia i com a agents patògens. Mecanismes d’autoduplicació, mutació i parasexualitat bacteriana (conjugació, transformació i transducció). Mètodes d’estudi (tinció de gram) i cultiu de bacteris. Mida dels microorganismes. Relació entre mida aparent, mida real i augments d'una imatge al microscopi: càlculs de conversió d'unitats de llargada (metres, mil·límetres, micròmetres, nanòmetres i Àngstrom).

3. Antibiòtics. Mecanismes generals d’acció dels antibiòtics. Principals exemples de dianes i efectes. La resistència als antibiòtics com a procés evolutiu.

Bloc 7 - Ecologia

1. La biodiversitat. Concepte de biodiversitat. Biodiversitat a escala individual, poblacional i d’ecosistemes. Anàlisi de les principals característiques morfològiques, anatòmiques i fisiològiques distintives dels cinc regnes en què es classifiquen els éssers vius. Importància ecològica de la biodiversitat.

2. Estructura i dinàmica dels ecosistemes. Interpretació i relació dels conceptes d’ecosistema, biòtop, biocenosi i població. Interpretació de la selecció natural i l’adaptació com a resultat del procés de relació entre biòtops i biocenosi (concepte general). Relacions intraespecífiquers i interespecífiques (depredació, parasitisme, competència, mutualisme i simbiosi). Cicle de matèria i del flux d’energia com a motor dels ecosistemes. Anàlisi de la producció primària i secundària. Importància de la producció primària en el manteniment dels ecosistemes. Representació i discussió de xarxes tròfiques en el context d’ecosistemes terrestres i aquàtics. Interpretació i relació dels conceptes de nínxol ecològic, nivell tròfic i biomassa. Identificació i explicació de les relacions tròfiques que s'estableixen entre els seus components. Anàlisi i valoració del rol dels bacteris i fongs en el cicle de la matèria. Reconeixement del caràcter de la biosfera com macroecosistema. 

NOTA: Hi ha continguts de Primer de Batxillerat el domini dels quals és indispensable per poder tenir èxit en l’avaluació de certs continguts de segon. S’han especificat a continuació dels blocs corresponents. 

 Material que els alumnes poden dur a la prova         

- Llapis (no pot ser usat per les respostes definitives, que han de ser escrites necessàriament amb bolígraf blau o negre). 

- Goma 

- Bolígraf (blau o negre) 

- Calculadora (sense memòria per formules o textos) 

- Regle



Enllaços relacionats 


Preguntes model d’exàmens de cursos anteriors, classificades per curs i per temática: