Diseño Experimental

-- Herbicidas  JT 2015 S2 4B apartado 1 Herbicides ST 2015 S2 4B apartado 1
Nota: en el enlace no salen bien las figures. Tirar de pdf.
Además de diseño experimental el apartado 2 es Metabolismo

-- Purines JT 2015 S2 3A apartat 2  Purines JT 2015 S2 3A apartat 2
El apartado 1 es de Ecología.

Metabolismo

- JT 2004 S3 P2   Metabolisme i organismes apartat 1 i 2    JT 2004 S3 P2 Metabolisme i organismes 

              
- ST 2000  Fonts d'energia i carboni. ST 00 2B     apartat 1 i 2. Apartat 3 1gen 1 enzim

-- Vies metabòliques PAU 1998 JT 2B Vies metabòliques PAU 1998 JT 2B

- pg 80 castellnou B2 + esquema_metabolisme.pdf + Esquema_general_metabolisme.pdf
En papel: 4/11 (pregunta) + 8/11, 9/11 i 10/11 (pauta)


--  Fotosintesis  PAU  JT 2015 S2 P4B  Herbicides JT 2015 S2 4B herbicides Atención: en el enlace mal los gráficos, son las pautas.

- Glucólisis
edX  MITx: 7.00x Introduction to Biology - The Secret of Life week 2 Lecture 5: Glycolysis 54'

- Catabolismo
Inicio
HarvardX: MCB63X Principles of Biochemistry unit 3: Cellular bioenergetics

- JT 2015 S2P1 Llimones Exercici 1a) Fotosíntesi + 2a Metabolismo + 2b+ Metabolismo
JT 2015 S2P1 Llimones

- Ratpenats (Ecologia, Evolución, Metabolismo) ST 2012 S4 3A     Lípids beta-oxidació
Pauta  Ratpenats (Ecologia, Evolución, Metabolismo) ST 2012 S4 3A

- Orlistat  JT 2013 S5 4B  Metabolismo de los lípidos
Pauta:  http://www.ub.edu/geneticaclasses/pau/13jny/Pautes_pau_biol13jp.htm#E4B


- Usain Bolt - Metabolismo JI 2013 S3/3A
Pauta:  http://www.ub.edu/geneticaclasses/pau/13jny-incidencies/pau_biol13jp_tei.htm#E3A

- Malonat - Metabolismo ST 2014 S1/3A
Pauta: http://www.ub.edu/geneticaclasses/pau/13set/pau_biol13sp.htm#1-3A


Anabolismo
Tau Ceti Ecologia + Metabolismo ST 2015 S5 3A 
Pauta: http://www.ub.edu/geneticaclasses/pau/15set/SERIE_5_PAUTES.htm#s5i3A

Penicil·linasa ST05 4A

Penicil·linasa ST05 4A

La penicil·lina és un antibiòtic emprat contra moltes infeccions bacterianes, però alguns bacteris produeixen un enzim, la penicil·linasa, que la inactiva.

1) (1 punt) El gràfic següent representa l’activitat enzimàtica de la penicil·linasa:

a) A la taula següent es donen les activitats de la penicil·linasa a les mateixes concentracions de penicil·lina, però ara afegint àcid clavulànic:

Representeu la corba d’activitat enzimàtica en aquestes condicions, en el mateix gràfic anterior.

b) Quin efecte té l’àcid clavulànic sobre l’activitat d’aquest enzim? Per què creieu que a molts preparats farmacèutics amb penicil·lina se’ls afegeix àcid clavulànic ?


3) (1 punt) És un fet molt comú que les poblacions bacterianes desenvolupin resistència als antibiòtics. Explique mitjançant quins processos evolutius s’adquireix aquesta resistència. 

Piruvat quinasa. SI 2004 Exercici 2

Piruvat quinasa. SI 2004 Exercici 2

L’esquema mostra una de les reaccions químiques que formen part de la glucòlisi, amb l’enzim que la catalitza, la piruvat quinasa.
Preparem dos tubs d’assaig, A i B. A tots dos tubs hi posem una gran quantitat de fosfoenolpiruvat i d’ADP. A més, al tub B li afegim piruvat quinasa. Incubem els dos tubs durant 30 minuts a 37ºC.

1. (1 punt)
Expliqueu què espereu que passi a cadascun dels dos tubs en funció del temps.

2. (1 punt)
Fem 6 rèpliques de l’experiment fet al tub B, però ara posant-hi a cada tub una quantitat diferent de fosfoenolpiruvat. A la taula es recull la quantitat de piruvat aparegut en cada tub després de 1 minut.

Feu el gràfic que relaciona la quantitat de piruvat (μmol) que apareix, amb la quantitat de fosfoenolpiruvat (mmol) present inicialment a cada tub. Observeu el que passa a les concentracions más elevades de fosfoenolpiruvat i interpreteu-ho.

Amilasa. SI2000 4B

Amilasa. SI2000 4B

L’amilasa salival és un enzim capaç d’hidrolitzar el midó. A la taula es mostren els resultats obtinguts en un estudi de l’efecte de la temperatura sobre l’acció de l’amilasa salival. Per a això, s’incuba midó amb amilasa salival durant el temps indicat (minuts). En cada cas, es posa de manifest la presència de midó per la reacció amb lugol, indicant-se amb el signe +

1) Doneu una interpretació biològica dels resultats: Dibuixeu un gràfic que indiqui com es relaciona la activitat enzimàtica amb la temperatura i expliqueu què és la temperatura òptima d’un enzim.

2) Interpreteu els resultats del tub mantingut a –10ºC. Què tenen a veure aquests resultats amb l’ús dels congeladors domèstics per evitar la descomposició dels aliments?

1. Índice. Biología molecular (biomoléculas y biotecnología)

1. Índice. Biología molecular (biomoléculas y biotecnología)

biomolècules

PAU:
 Omega 3 (2) JT11 s1p3A  (lípidos)

sopa de moléculas JI11 s4p2 (glucidos y lípidos)

Etiqueta cereals (1) ST11 s2p4A (glucidos y lípidos +metabolismo)

Llet materna JT12 s3p4    (glucidos y lípidos)

Hipercolesterolèmia (1) ST12 s4p4B  (lípidos)

ADL (1) JI13 s3p1 (lípidos +metabolismo)

Miquel (2) JI13 s3p4B(glúcids)

Salmomella (1) ST13 s1p2   (lípidos)

Daisy (2) JT14 s3p4A (glúcids + lípids + biotecnologia)

P. Immediats (2) JT14 s3p4B (glucidos y lípidos)

Saltamartins (1) JI14 s4p1 (glúcids)

Pompe (1) JI14 opció B s4p3B  (glúcids)

Llebrers i huskies (1) ST14 s5p1 (glúcids + metabolismo)

LPLD (2) ST14 opció A s5p3A (lípidos)

Vespa asiàtica (1) ST14 opció B s5p3B (glúcids)

Llimones (1) JT15 s2p1 (glúcids + metabolisme) apartat 1b

Aspartam (2) JI15 opció A s4p3A (glúcids + metabolismo)

Biotecnologia

PAU:
 Diabetis juvenil (1) JI10 s4p3B (1) apartado 3B3

Visió colors (1) JT11 s1p1

VPH (1) JI11 opció B s4p3B

Blat de moro Bt (1) ST11 s2p2  

Tutankhamon (1 i 1/2) ST11 opció B s2 p3B

Elysia (1) JT12 opció A s3p3A

VIH Clínic (1) ST12 s4p1

Vibrio (1) JT13 s5p2 

Mycobacterium (1) JI13 s3p2 

Daisy (2) JT14 s3p4A 

Userda (1) JI14 s4p4A 

LPLD (2) ST14 opció A s5p3A

Llimones (1) JT15 s2p1   apartat 3 22/40

VIH (1) JT15 s2p4A apartat 1a)1b) 30/40

Ebola (2) JI15 s4p2  apartat 1a (general:cálculo tamaño célula) + 2a + 2b  4/40

PAU Biología

PAU Biología

Estructura del examen

Contenidos

Contenidos (conceptuales y procedimentales)

Bloc 1 - Metabolisme


1.Introducció al metabolisme. Catabolisme. Anabolisme. Relació entre catabolisme ianabolisme. Via metabòlica i reacció química. Reaccions exergòniques i endergòniques. Diferència entre espontaneïtat i velocitat. Importància (funció general) dels enzims: Catàlisi. Cèl·lules autòtrofes i heteròtrofes. Flux de matèria i d'energia.

2. Esquema general del metabolisme. Vies metabòliques principals: (de cada via: nom, localització cel·lular, substrat inicial i producte final, energètica i oxidació o reducció de coenzims). Magatzems de l'energia metabòlica: glicogen, midó, triacilglicèrids i proteïnes. L'ATP com a transportador d'energia i el NADH i el NADPH com a transportadors de poder reductor. Catabolisme cel·lular aeròbic i anaeròbic i balanç energètic. Identificació del paper de l’oxigen en la respiració aeròbica. Diferenciació de les fases de la respiració cel·lular i relació amb l’estructura del mitocondri. Fermentació làctica i alcohòlica. Balanç energètic de la respiració i la fermentació. Els enzims com a reguladors del metabolisme.

3. La fotosíntesi. Concepte i reacció global. Localització cel·lular. Fase lluminosa: fotòlisi de l'aigua, generació de poder reductor (NADPH) i fosforilació de l'ADP a ATP. Fase fosca: fixació del carboni i cicle de Calvin. Balanç de la fotosíntesi. Relació de la fotosíntesi amb l’estructura dels cloroplasts. Importància biològica de la fotosíntesi. Fotosíntesi bacteriana. Fotosíntesi i respiració. La quimiosíntesi.

4. Diversitat metabòlica. Classificació dels organismes en funció de la seva font de carboni i d'energia. Concepte d'aerobiosi i d'anaerobiosi.

Bloc 2- Immunologia


1. El sistema immunitari. Concepte de immunitat natural i adquirida. Funcions del sistema immunitari. Òrgans del sistema immunitari. Antígens i anticossos: concepte del que és propi i del que és estrany.


2. Principals cèl·lules del sistema immunològic i la seva funció. Especialització dels diferents tipus de leucòcits (granulòcits, monòcits/macròfags, limfòcits T i B, cèl.lules NK).


3. Mecanismes de resposta immunitària inespecífica Paper de la pell i les mucoses. Elements cel·lulars de la defensa inespecífica (monòcits/macròfags, granulòcits, cèl·lules NK, neutròfils, mastòcits). El sistema del complement. El procés inflamatori

4. Mecanismes de resposta immunitària específica: resposta cel·lular i resposta humoral conjunta. Cèl·lules i substàncies fonamentals (cèl·lules presentadores d’antígens, limfòcits T citotòxics i “helpers”; limfòcits B, cèl·lules plasmàtiques i anticossos; cèl·lules de memòria). Resposta primària i secundària. Defensa natural i adquirida contra infeccions bacterianes, infeccions víriques i paràsits. Defensa contra cèl·lules canceroses. Cèl·lules específiques en els diferents casos.

5. Tipus d’immunitat i mecanisme d’actuació: Immunitat activa i immunitat passiva. Immunitat natural i immunitat artificial. Defensa contra microorganismes, immunoteràpia (teràpia immunològica o seroteràpia), vacunes d’immunització activa i immunització mare-fetus.

6. Trastorns i malalties relacionades amb la immunitat. Mecanismes bàsics que les causen: rebuig de transplantaments (el complex major d’histocompatibilitat) i de transfusions, hipersensibilitat i al·lèrgies, malalties auto-immunes, leucèmies, immunodeficiències innates i adquirides (SIDA).

Bloc 3 - Genètica mendeliana i evolució


1. Genètica mendeliana. Conceptes de genotip, fenotip, dominant, recessiu, homozigot, hemizigot, heterozigot i encreuament prova. Resolució de problemes de monohibridisme i dihibridisme en casos d’herència autosòmica i lligada al sexe. Interpretació de la recombinació.


2. Evidències de l'evolució. Evidències biogeogràfiques. Evidències paleontològiques. Concepte de fòssil. Evidències anatòmiques. Òrgans homòlegs i anàlegs. Òrgans vestigials. Convergència i radiació adaptativa. Evidències embriològiques. Evidències bioquímiques (biomolècules comunes, universalitat del codi genètic, similituds en seqüències d'aminoàcids i de DNA, reaccions creuades antigen - anticòs).
                                                    

3. Teoria sintètica de l’evolució (neodarwinisme). Variabilitat fenotípica. Causes, heretabilitat (variabilitat genètica) i exemples. Freqüència gènica i el seu càlcul. Flux gènic. Caràcter preadaptatiu de les mutacions. Tipus de mutacions. Exemples de mutacions cromosòmiques en humans. Paper evolutiu de les mutacions. La selecció natural i la seva actuació sobre la variabilitat; exemples. La deriva gènica. Concepte biològic d'espècie. Especiació: mecanismes d'aïllament prezigòtic i postzigòtic; exemples.


4. Antecedents històrics a la teoria sintètica de l’evolució. Lamarckisme: principis bàsics. Darwinisme: principis bàsics. 

Bloc 4 - Disseny experimental

1. Hipòtesi i variables. Reconeixement i formulació del problema a investigar. Formulació d’hipòtesis en situacions contextualitzades. Distinció de la variable independent i de la variable depenent. Identificació i control de variables en situacions contextualitzades.

2. Controls i rèpliques. Concepte de control i de rèplica. Aplicació del concepte de control i de rèplica en situacions contextualitzades. Elaboració de dissenys experimentals bàsics.

3. Resultats i conclusions. Anàlisi dels resultats i formulació de conclusions.

Bloc 5 - Biologia molecular (biomolècules i biotecnologia)

1. Introducció a la bioquímica. Reconeixement del caràcter universal de la composició química de la cèl·lula i dels organismes.

2. Els glúcids. Reconeixement de l’estructura dels monosacàrids (glucosa, fructosa, galactosa, ribosa i desoxiribosa). Formació i estructura de l’enllaç glucosídic. Disacàrids (sacarosa i lactosa) i polisacàrids (midó, glicogen, quitina i cel·lulosa). Interpretació de la relació entre l’estructura i la funció dels principals glúcids. Identificació experimental de la presència de glúcids en els aliments (Proves de Lugol; Fehling o Benedict).

3. Els lípids. Reconeixement de l’estructura dels principals lípids. Interpretació de la relació entre l’estructura i la funció dels principals lípids (àcids grassos, acilglicèrids, fosfolípids, esteroides, ceres). Identificació experimental de la presència de lípids en els aliments (insolubilitat en aigua, taca translúcida).

4. Biotecnologia. Concepte de biotecnologia. El DNA recombinant. Caracterització del procés de transgènesi. Aplicacions de la biotecnologia alimentària (aliments funcionals i transgènics). Ús de microorganismes en processos industrials (agricultura, farmàcia, alimentació i bioremediació). [Cal que els alumnes recordin les idees bàsiques sobre els processos de transcripció, traducció i replicació del DNA, i sobre l’estructura del DNA i les proteïnes, les quals no es preguntaran directament per formar part dels continguts de 1r però són necessàries per avaluar aquests continguts de 2n].



Bloc 6 – Microbiologia

1. Els virus. Descripció de la composició, la morfologia i l’estructura dels virus com a estructures acel·lulars. Tipus de virus en funció del seu material hereditari, DNA o RNA, i descripció de cicles vírics (lític i lisogènic). Caracterització del procés de retrotranscripció, i comparació amb els processos generals de transcripció, traducció i replicació del material hereditari. [Cal que els alumnes recordin les idees bàsiques sobre els processos de transcripció, traducció i replicació del DNA, per poder fer les comparacions].

2. Els bacteris. Descripció de la composició, la morfologia i l’estructura dels bacteris. Concepte d’espècie i de soca. Breu relació de la diversitat bacteriana i la seva ubiqüitat, taxa de creixement i capacitats metabòliques. Importància dels bacteris en els cicles biogeoquímics, en la tecnologia i com a agents patògens. Mecanismes d’autoduplicació, mutació i parasexualitat bacteriana (conjugació, transformació i transducció). Mètodes d’estudi (tinció de gram) i cultiu de bacteris. Mida dels microorganismes. Relació entre mida aparent, mida real i augments d'una imatge al microscopi: càlculs de conversió d'unitats de llargada (metres, mil·límetres, micròmetres, nanòmetres i Àngstrom).

3. Antibiòtics. Mecanismes generals d’acció dels antibiòtics. Principals exemples de dianes i efectes. La resistència als antibiòtics com a procés evolutiu.

Bloc 7 - Ecologia

1. La biodiversitat. Concepte de biodiversitat. Biodiversitat a escala individual, poblacional i d’ecosistemes. Anàlisi de les principals característiques morfològiques, anatòmiques i fisiològiques distintives dels cinc regnes en què es classifiquen els éssers vius. Importància ecològica de la biodiversitat.

2. Estructura i dinàmica dels ecosistemes. Interpretació i relació dels conceptes d’ecosistema, biòtop, biocenosi i població. Interpretació de la selecció natural i l’adaptació com a resultat del procés de relació entre biòtops i biocenosi (concepte general). Relacions intraespecífiquers i interespecífiques (depredació, parasitisme, competència, mutualisme i simbiosi). Cicle de matèria i del flux d’energia com a motor dels ecosistemes. Anàlisi de la producció primària i secundària. Importància de la producció primària en el manteniment dels ecosistemes. Representació i discussió de xarxes tròfiques en el context d’ecosistemes terrestres i aquàtics. Interpretació i relació dels conceptes de nínxol ecològic, nivell tròfic i biomassa. Identificació i explicació de les relacions tròfiques que s'estableixen entre els seus components. Anàlisi i valoració del rol dels bacteris i fongs en el cicle de la matèria. Reconeixement del caràcter de la biosfera com macroecosistema. 

NOTA: Hi ha continguts de Primer de Batxillerat el domini dels quals és indispensable per poder tenir èxit en l’avaluació de certs continguts de segon. S’han especificat a continuació dels blocs corresponents. 

 Material que els alumnes poden dur a la prova         

- Llapis (no pot ser usat per les respostes definitives, que han de ser escrites necessàriament amb bolígraf blau o negre). 

- Goma 

- Bolígraf (blau o negre) 

- Calculadora (sense memòria per formules o textos) 

- Regle



Enllaços relacionats 


Preguntes model d’exàmens de cursos anteriors, classificades per curs i per temática:

http://www.ub.edu/geneticaclasses/pau/examens.htm


http://www.ub.edu/geneticaclasses/pau/classificacio.htm


Currículum de biologia (publicat al DOGC)
http://www.ub.edu/geneticaclasses/pau/CurriculumBiologia.pdf

Estructura global de les PAU
http://www.ub.edu/geneticaclasses/pau/Noves_PAU.htm


Pàgina web de l’Oficina d’Organització de les PAU
http://www.gencat.cat/diue/ambits/ur/universitats/acces/vies/pau/

Ecología. Contenidos PAU. Bloque 7

Ecología

Bloc 7 - Ecologia

 
1. La biodiversitat. 

• Concepte de biodiversitat. 
• Biodiversitat a escala individual, poblacional i d’ecosistemes. 
• Anàlisi de les principals característiques morfològiques, anatòmiques i fisiològiques distintives dels cinc regnes en què es classifiquen els éssers vius.
• Importància ecològica de la biodiversitat.

2. Estructura i dinàmica dels ecosistemes. 

• Interpretació i relació dels conceptes d’ecosistema, biòtop, biocenosi i població. 
• Interpretació de la selecció natural i l’adaptació com a resultat del procés de relació entre biòtops i biocenosi (concepte general). 
• Relacions intraespecífiquers i interespecífiques (depredació, parasitisme, competència, mutualisme i simbiosi). 
• Cicle de matèria i del flux d’energia com a motor dels ecosistemes. 
• Anàlisi de la producció primària i secundària. 
• Importància de la producció primària en el manteniment dels ecosistemes. 
• Representació i discussió de xarxes tròfiques en el context d’ecosistemes terrestres i aquàtics. 
• Interpretació i relació dels conceptes de nínxol ecològic, nivell tròfic i biomassa.
• Identificació i explicació de les relacions tròfiques que s'estableixen entre els seus components. 
• Anàlisi i valoració del rol dels bacteris i fongs en el cicle de la matèria.
• Reconeixement del caràcter de la biosfera com macroecosistema.