Amilasa. SI2000 4B

Amilasa. SI2000 4B

L’amilasa salival és un enzim capaç d’hidrolitzar el midó. A la taula es mostren els resultats obtinguts en un estudi de l’efecte de la temperatura sobre l’acció de l’amilasa salival. Per a això, s’incuba midó amb amilasa salival durant el temps indicat (minuts). En cada cas, es posa de manifest la presència de midó per la reacció amb lugol, indicant-se amb el signe +

1) Doneu una interpretació biològica dels resultats: Dibuixeu un gràfic que indiqui com es relaciona la activitat enzimàtica amb la temperatura i expliqueu què és la temperatura òptima d’un enzim.

2) Interpreteu els resultats del tub mantingut a –10ºC. Què tenen a veure aquests resultats amb l’ús dels congeladors domèstics per evitar la descomposició dels aliments?


Pauta:

1) L’activitat enzimàtica augmenta amb la temperatura per que amb la temperatura s’incrementa l’energia cinètica de les molècules. A temperatures elevades, però, les proteïnes es desnaturalitzen (perden les seves estructures 4ària, 3ària i 2ària), per la qual cosa perden la seva activitat biològica. Així, l’amilasa, que és una proteïna, a 50ºC o més ja no és capaç d’hidrolitzar el midó. Això fa que s’arribi a una temperatura òptima, que és al voltant de la fisiològica (37ºC). L'alumnat haurà de fer un gràfic

2) A temperatures tan baixes (especialmetn sota zero) els enzims presenten molt poca o quasi nul·la activitat. Per això els aliments es mantenen congelats, per tal d’evitar tant l’activitat enzimàtica dels bacteris que els degraden com per disminuir al màxim la seva taxa de reproducció.