Diseño Experimental

-- Herbicidas  JT 2015 S2 4B apartado 1 Herbicides ST 2015 S2 4B apartado 1
Nota: en el enlace no salen bien las figures. Tirar de pdf.
Además de diseño experimental el apartado 2 es Metabolismo

-- Purines JT 2015 S2 3A apartat 2  Purines JT 2015 S2 3A apartat 2
El apartado 1 es de Ecología.

Metabolismo

- JT 2004 S3 P2   Metabolisme i organismes apartat 1 i 2    JT 2004 S3 P2 Metabolisme i organismes 

              
- ST 2000  Fonts d'energia i carboni. ST 00 2B     apartat 1 i 2. Apartat 3 1gen 1 enzim

-- Vies metabòliques PAU 1998 JT 2B Vies metabòliques PAU 1998 JT 2B

- pg 80 castellnou B2 + esquema_metabolisme.pdf + Esquema_general_metabolisme.pdf
En papel: 4/11 (pregunta) + 8/11, 9/11 i 10/11 (pauta)


--  Fotosintesis  PAU  JT 2015 S2 P4B  Herbicides JT 2015 S2 4B herbicides Atención: en el enlace mal los gráficos, son las pautas.

- Glucólisis
edX  MITx: 7.00x Introduction to Biology - The Secret of Life week 2 Lecture 5: Glycolysis 54'

- Catabolismo
Inicio
HarvardX: MCB63X Principles of Biochemistry unit 3: Cellular bioenergetics

- JT 2015 S2P1 Llimones Exercici 1a) Fotosíntesi + 2a Metabolismo + 2b+ Metabolismo
JT 2015 S2P1 Llimones

- Ratpenats (Ecologia, Evolución, Metabolismo) ST 2012 S4 3A     Lípids beta-oxidació
Pauta  Ratpenats (Ecologia, Evolución, Metabolismo) ST 2012 S4 3A

- Orlistat  JT 2013 S5 4B  Metabolismo de los lípidos
Pauta:  http://www.ub.edu/geneticaclasses/pau/13jny/Pautes_pau_biol13jp.htm#E4B


- Usain Bolt - Metabolismo JI 2013 S3/3A
Pauta:  http://www.ub.edu/geneticaclasses/pau/13jny-incidencies/pau_biol13jp_tei.htm#E3A

- Malonat - Metabolismo ST 2014 S1/3A
Pauta: http://www.ub.edu/geneticaclasses/pau/13set/pau_biol13sp.htm#1-3A


Anabolismo
Tau Ceti Ecologia + Metabolismo ST 2015 S5 3A 
Pauta: http://www.ub.edu/geneticaclasses/pau/15set/SERIE_5_PAUTES.htm#s5i3A

The cycles of the polymerase chain reaction (PCR), 3D animationBiotecnologia

The cycles of the polymerase chain reaction (PCR), 3D animation

Polymerase chain reaction, or PCR, uses repeated cycles of heating and cooling to make many copies of a specific region of DNA. First, the temperature is raised to near boiling, causing the double-stranded DNA to separate, or denature, into single strands. When the temperature is decreased, short DNA sequences known as primers bind, or anneal, to complementary matches on the target DNA sequence. The primers bracket the target sequence to be copied. At a slightly higher temperature, the enzyme Taq polymerase, shown here in blue, binds to the primed sequences and adds nucleotides to extend the second strand. This completes the first cycle. In subsequent cycles, the process of denaturing, annealing and extending are repeated to make additional DNA copies. After three cycles, the target sequence defined by the primers begins to accumulate. After 30 cycles, as many as a billion copies of the target sequence are produced from a single starting molecule.

Enzims. JI07 3B

Enzims. JI07 3B

Força malalties hereditàries es relacionen amb la falta d’activitat d’un enzim. Els enzims catalitzen reaccions químiques en les que un substrat es transforma en un producte, de vegades essencial per al bon funcionament del cos.
1) (1 punt). Expliqueu per què és hereditari un defecte provocat per la falta d’activitat d’un enzim.

2) (1 punt). La velocitat d’una reacció catalitzada enzimàticament depèn, entre d’altres factors, de la concentració del substrat corresponent. La taula següent mostra la velocitat d’una reacció enzimàtica a diferents concentracions de substrat. (Les lletres A, B i C de la tercera columna, les fareu servir en el darrer apartat de la pregunta).



Elaboreu el gràfic corresponent a la variació de la velocitat de la reacció en funció de la concentració de substrat.

3) (1 punt). Observeu el dibuix següent. Es representen esquemàticament molècules de substrat i d’enzim. Indiqueu a quina de les tres posicions (A, B o C) assenyalades en la taula de l’enunciat correspon la situació representada. Justifiqueu la vostra resposta.

Penicil·linasa ST05 4A

Penicil·linasa ST05 4A

La penicil·lina és un antibiòtic emprat contra moltes infeccions bacterianes, però alguns bacteris produeixen un enzim, la penicil·linasa, que la inactiva.

1) (1 punt) El gràfic següent representa l’activitat enzimàtica de la penicil·linasa:

a) A la taula següent es donen les activitats de la penicil·linasa a les mateixes concentracions de penicil·lina, però ara afegint àcid clavulànic:

Representeu la corba d’activitat enzimàtica en aquestes condicions, en el mateix gràfic anterior.

b) Quin efecte té l’àcid clavulànic sobre l’activitat d’aquest enzim? Per què creieu que a molts preparats farmacèutics amb penicil·lina se’ls afegeix àcid clavulànic ?


3) (1 punt) És un fet molt comú que les poblacions bacterianes desenvolupin resistència als antibiòtics. Explique mitjançant quins processos evolutius s’adquireix aquesta resistència. 

Piruvat quinasa. SI 2004 Exercici 2

Piruvat quinasa. SI 2004 Exercici 2

L’esquema mostra una de les reaccions químiques que formen part de la glucòlisi, amb l’enzim que la catalitza, la piruvat quinasa.
Preparem dos tubs d’assaig, A i B. A tots dos tubs hi posem una gran quantitat de fosfoenolpiruvat i d’ADP. A més, al tub B li afegim piruvat quinasa. Incubem els dos tubs durant 30 minuts a 37ºC.

1. (1 punt)
Expliqueu què espereu que passi a cadascun dels dos tubs en funció del temps.

2. (1 punt)
Fem 6 rèpliques de l’experiment fet al tub B, però ara posant-hi a cada tub una quantitat diferent de fosfoenolpiruvat. A la taula es recull la quantitat de piruvat aparegut en cada tub després de 1 minut.

Feu el gràfic que relaciona la quantitat de piruvat (μmol) que apareix, amb la quantitat de fosfoenolpiruvat (mmol) present inicialment a cada tub. Observeu el que passa a les concentracions más elevades de fosfoenolpiruvat i interpreteu-ho.

Amilasa. SI2000 4B

Amilasa. SI2000 4B

L’amilasa salival és un enzim capaç d’hidrolitzar el midó. A la taula es mostren els resultats obtinguts en un estudi de l’efecte de la temperatura sobre l’acció de l’amilasa salival. Per a això, s’incuba midó amb amilasa salival durant el temps indicat (minuts). En cada cas, es posa de manifest la presència de midó per la reacció amb lugol, indicant-se amb el signe +

1) Doneu una interpretació biològica dels resultats: Dibuixeu un gràfic que indiqui com es relaciona la activitat enzimàtica amb la temperatura i expliqueu què és la temperatura òptima d’un enzim.

2) Interpreteu els resultats del tub mantingut a –10ºC. Què tenen a veure aquests resultats amb l’ús dels congeladors domèstics per evitar la descomposició dels aliments?

Glúcids. Lactosa

Intolerancia a la lactosa.

Video. Intolerancia a la lactosa

Diseño experimental

Diseny experimental

JT 2006 Exercici 4A Cafeïna

En un treball de recerca del batxillerat un alumne ha pensat que podria determinar si la cafeïna té efectes mutàgens sobre la mosca del vinagre (Drosophila melanogaster). En concret vol estudiar quina dosi de cafeïna han d’ingerir les mosques per tal que la descendència presenti alteracions al cos.

Per tal de determinar els efectes mutàgens ha preparat un experiment en el que disposa de:

- una població nombrosa de mosques,

- aliment que conté cafeïna en diferents dosis (baixa, mitja, alta) i aliment sense cafeïna,

- recipients de vidre per contenir les mosques i tots els estris necessaris per afavorir la reproducció de les mosques,

- lupa binocular per observar els caràcters del cos de les mosques,

- bibliografia amb imatges i descripcions dels caràcters corporals de Drosophila melanogaster

1) (1 punt) a)  (0.4 punts) Enuncieu en forma de pregunta el problema que es vol resoldre en aquesta recerca. 

b) (0.6 punts) Assenyaleu les variables independent i dependent d’aquest experiment. Expliqueu la resposta 

2) (1 punt) Dissenyeu un experiment que permeti determinar quina dosi de cafeïna han d’ingerir les mosques per tal que la descendència mostri alteracions al cos. Especifiqueu amb claredat la idea de control de l’experiment.

1. Índice. Biología molecular (biomoléculas y biotecnología)

1. Índice. Biología molecular (biomoléculas y biotecnología)

biomolècules

PAU:
 Omega 3 (2) JT11 s1p3A  (lípidos)

sopa de moléculas JI11 s4p2 (glucidos y lípidos)

Etiqueta cereals (1) ST11 s2p4A (glucidos y lípidos +metabolismo)

Llet materna JT12 s3p4    (glucidos y lípidos)

Hipercolesterolèmia (1) ST12 s4p4B  (lípidos)

ADL (1) JI13 s3p1 (lípidos +metabolismo)

Miquel (2) JI13 s3p4B(glúcids)

Salmomella (1) ST13 s1p2   (lípidos)

Daisy (2) JT14 s3p4A (glúcids + lípids + biotecnologia)

P. Immediats (2) JT14 s3p4B (glucidos y lípidos)

Saltamartins (1) JI14 s4p1 (glúcids)

Pompe (1) JI14 opció B s4p3B  (glúcids)

Llebrers i huskies (1) ST14 s5p1 (glúcids + metabolismo)

LPLD (2) ST14 opció A s5p3A (lípidos)

Vespa asiàtica (1) ST14 opció B s5p3B (glúcids)

Llimones (1) JT15 s2p1 (glúcids + metabolisme) apartat 1b

Aspartam (2) JI15 opció A s4p3A (glúcids + metabolismo)

Biotecnologia

PAU:
 Diabetis juvenil (1) JI10 s4p3B (1) apartado 3B3

Visió colors (1) JT11 s1p1

VPH (1) JI11 opció B s4p3B

Blat de moro Bt (1) ST11 s2p2  

Tutankhamon (1 i 1/2) ST11 opció B s2 p3B

Elysia (1) JT12 opció A s3p3A

VIH Clínic (1) ST12 s4p1

Vibrio (1) JT13 s5p2 

Mycobacterium (1) JI13 s3p2 

Daisy (2) JT14 s3p4A 

Userda (1) JI14 s4p4A 

LPLD (2) ST14 opció A s5p3A

Llimones (1) JT15 s2p1   apartat 3 22/40

VIH (1) JT15 s2p4A apartat 1a)1b) 30/40

Ebola (2) JI15 s4p2  apartat 1a (general:cálculo tamaño célula) + 2a + 2b  4/40

Programación

Programación:

1º- Biología molecular (biomolécules i biotecnologia)
U1, U2, U11 Biologia 1, U12 Biologia 1

2º- Metabolismo
U3

3º- Genética mendeliana
U10 Biología 1
Evolución
U9

4º- Microbiologia
U4, U5

5º- Immunologia
U6

6º- Ecología
U7, U8, U10, U11

7º- Diseño experimental

Índice

Índice

Biología molecular (biomolécules i biotecnologia)
U1, U2, U11 Biologia 1, U12 Biologia 1

Metabolismo
U3

Genética mendeliana y evolución
U10 Biología 1, U9

Microbiologia
U4, U5

Immunologia
U6

Ecología
U7, U8, U10, U11

Diseño experimental
Todas las unidades


U1- Biologia molecular (biomolécules i biotecnologia)
U2- Biologia molecular (biomolécules i biotecnologia)
U3- Metabolisme
U4- Microbiologia
U5- Microbiologia
U6- Immunologia
U7- Ecologia
U8- Ecologia
U9- Evolución
U10- Ecologia
U11- Ecologia


U10 biologia 1- Genética mendeliana
U11 Biologia 1- Biologia molecular (biomolécules i biotecnologia)
U12 Biologia 1- Biologia molecular (biomolécules i biotecnologia)

PAU Biología

PAU Biología

Estructura del examen

Contenidos

Contenidos (conceptuales y procedimentales)

Bloc 1 - Metabolisme


1.Introducció al metabolisme. Catabolisme. Anabolisme. Relació entre catabolisme ianabolisme. Via metabòlica i reacció química. Reaccions exergòniques i endergòniques. Diferència entre espontaneïtat i velocitat. Importància (funció general) dels enzims: Catàlisi. Cèl·lules autòtrofes i heteròtrofes. Flux de matèria i d'energia.

2. Esquema general del metabolisme. Vies metabòliques principals: (de cada via: nom, localització cel·lular, substrat inicial i producte final, energètica i oxidació o reducció de coenzims). Magatzems de l'energia metabòlica: glicogen, midó, triacilglicèrids i proteïnes. L'ATP com a transportador d'energia i el NADH i el NADPH com a transportadors de poder reductor. Catabolisme cel·lular aeròbic i anaeròbic i balanç energètic. Identificació del paper de l’oxigen en la respiració aeròbica. Diferenciació de les fases de la respiració cel·lular i relació amb l’estructura del mitocondri. Fermentació làctica i alcohòlica. Balanç energètic de la respiració i la fermentació. Els enzims com a reguladors del metabolisme.

3. La fotosíntesi. Concepte i reacció global. Localització cel·lular. Fase lluminosa: fotòlisi de l'aigua, generació de poder reductor (NADPH) i fosforilació de l'ADP a ATP. Fase fosca: fixació del carboni i cicle de Calvin. Balanç de la fotosíntesi. Relació de la fotosíntesi amb l’estructura dels cloroplasts. Importància biològica de la fotosíntesi. Fotosíntesi bacteriana. Fotosíntesi i respiració. La quimiosíntesi.

4. Diversitat metabòlica. Classificació dels organismes en funció de la seva font de carboni i d'energia. Concepte d'aerobiosi i d'anaerobiosi.

Bloc 2- Immunologia


1. El sistema immunitari. Concepte de immunitat natural i adquirida. Funcions del sistema immunitari. Òrgans del sistema immunitari. Antígens i anticossos: concepte del que és propi i del que és estrany.


2. Principals cèl·lules del sistema immunològic i la seva funció. Especialització dels diferents tipus de leucòcits (granulòcits, monòcits/macròfags, limfòcits T i B, cèl.lules NK).


3. Mecanismes de resposta immunitària inespecífica Paper de la pell i les mucoses. Elements cel·lulars de la defensa inespecífica (monòcits/macròfags, granulòcits, cèl·lules NK, neutròfils, mastòcits). El sistema del complement. El procés inflamatori

4. Mecanismes de resposta immunitària específica: resposta cel·lular i resposta humoral conjunta. Cèl·lules i substàncies fonamentals (cèl·lules presentadores d’antígens, limfòcits T citotòxics i “helpers”; limfòcits B, cèl·lules plasmàtiques i anticossos; cèl·lules de memòria). Resposta primària i secundària. Defensa natural i adquirida contra infeccions bacterianes, infeccions víriques i paràsits. Defensa contra cèl·lules canceroses. Cèl·lules específiques en els diferents casos.

5. Tipus d’immunitat i mecanisme d’actuació: Immunitat activa i immunitat passiva. Immunitat natural i immunitat artificial. Defensa contra microorganismes, immunoteràpia (teràpia immunològica o seroteràpia), vacunes d’immunització activa i immunització mare-fetus.

6. Trastorns i malalties relacionades amb la immunitat. Mecanismes bàsics que les causen: rebuig de transplantaments (el complex major d’histocompatibilitat) i de transfusions, hipersensibilitat i al·lèrgies, malalties auto-immunes, leucèmies, immunodeficiències innates i adquirides (SIDA).

Bloc 3 - Genètica mendeliana i evolució


1. Genètica mendeliana. Conceptes de genotip, fenotip, dominant, recessiu, homozigot, hemizigot, heterozigot i encreuament prova. Resolució de problemes de monohibridisme i dihibridisme en casos d’herència autosòmica i lligada al sexe. Interpretació de la recombinació.


2. Evidències de l'evolució. Evidències biogeogràfiques. Evidències paleontològiques. Concepte de fòssil. Evidències anatòmiques. Òrgans homòlegs i anàlegs. Òrgans vestigials. Convergència i radiació adaptativa. Evidències embriològiques. Evidències bioquímiques (biomolècules comunes, universalitat del codi genètic, similituds en seqüències d'aminoàcids i de DNA, reaccions creuades antigen - anticòs).
                                                    

3. Teoria sintètica de l’evolució (neodarwinisme). Variabilitat fenotípica. Causes, heretabilitat (variabilitat genètica) i exemples. Freqüència gènica i el seu càlcul. Flux gènic. Caràcter preadaptatiu de les mutacions. Tipus de mutacions. Exemples de mutacions cromosòmiques en humans. Paper evolutiu de les mutacions. La selecció natural i la seva actuació sobre la variabilitat; exemples. La deriva gènica. Concepte biològic d'espècie. Especiació: mecanismes d'aïllament prezigòtic i postzigòtic; exemples.


4. Antecedents històrics a la teoria sintètica de l’evolució. Lamarckisme: principis bàsics. Darwinisme: principis bàsics. 

Bloc 4 - Disseny experimental

1. Hipòtesi i variables. Reconeixement i formulació del problema a investigar. Formulació d’hipòtesis en situacions contextualitzades. Distinció de la variable independent i de la variable depenent. Identificació i control de variables en situacions contextualitzades.

2. Controls i rèpliques. Concepte de control i de rèplica. Aplicació del concepte de control i de rèplica en situacions contextualitzades. Elaboració de dissenys experimentals bàsics.

3. Resultats i conclusions. Anàlisi dels resultats i formulació de conclusions.

Bloc 5 - Biologia molecular (biomolècules i biotecnologia)

1. Introducció a la bioquímica. Reconeixement del caràcter universal de la composició química de la cèl·lula i dels organismes.

2. Els glúcids. Reconeixement de l’estructura dels monosacàrids (glucosa, fructosa, galactosa, ribosa i desoxiribosa). Formació i estructura de l’enllaç glucosídic. Disacàrids (sacarosa i lactosa) i polisacàrids (midó, glicogen, quitina i cel·lulosa). Interpretació de la relació entre l’estructura i la funció dels principals glúcids. Identificació experimental de la presència de glúcids en els aliments (Proves de Lugol; Fehling o Benedict).

3. Els lípids. Reconeixement de l’estructura dels principals lípids. Interpretació de la relació entre l’estructura i la funció dels principals lípids (àcids grassos, acilglicèrids, fosfolípids, esteroides, ceres). Identificació experimental de la presència de lípids en els aliments (insolubilitat en aigua, taca translúcida).

4. Biotecnologia. Concepte de biotecnologia. El DNA recombinant. Caracterització del procés de transgènesi. Aplicacions de la biotecnologia alimentària (aliments funcionals i transgènics). Ús de microorganismes en processos industrials (agricultura, farmàcia, alimentació i bioremediació). [Cal que els alumnes recordin les idees bàsiques sobre els processos de transcripció, traducció i replicació del DNA, i sobre l’estructura del DNA i les proteïnes, les quals no es preguntaran directament per formar part dels continguts de 1r però són necessàries per avaluar aquests continguts de 2n].



Bloc 6 – Microbiologia

1. Els virus. Descripció de la composició, la morfologia i l’estructura dels virus com a estructures acel·lulars. Tipus de virus en funció del seu material hereditari, DNA o RNA, i descripció de cicles vírics (lític i lisogènic). Caracterització del procés de retrotranscripció, i comparació amb els processos generals de transcripció, traducció i replicació del material hereditari. [Cal que els alumnes recordin les idees bàsiques sobre els processos de transcripció, traducció i replicació del DNA, per poder fer les comparacions].

2. Els bacteris. Descripció de la composició, la morfologia i l’estructura dels bacteris. Concepte d’espècie i de soca. Breu relació de la diversitat bacteriana i la seva ubiqüitat, taxa de creixement i capacitats metabòliques. Importància dels bacteris en els cicles biogeoquímics, en la tecnologia i com a agents patògens. Mecanismes d’autoduplicació, mutació i parasexualitat bacteriana (conjugació, transformació i transducció). Mètodes d’estudi (tinció de gram) i cultiu de bacteris. Mida dels microorganismes. Relació entre mida aparent, mida real i augments d'una imatge al microscopi: càlculs de conversió d'unitats de llargada (metres, mil·límetres, micròmetres, nanòmetres i Àngstrom).

3. Antibiòtics. Mecanismes generals d’acció dels antibiòtics. Principals exemples de dianes i efectes. La resistència als antibiòtics com a procés evolutiu.

Bloc 7 - Ecologia

1. La biodiversitat. Concepte de biodiversitat. Biodiversitat a escala individual, poblacional i d’ecosistemes. Anàlisi de les principals característiques morfològiques, anatòmiques i fisiològiques distintives dels cinc regnes en què es classifiquen els éssers vius. Importància ecològica de la biodiversitat.

2. Estructura i dinàmica dels ecosistemes. Interpretació i relació dels conceptes d’ecosistema, biòtop, biocenosi i població. Interpretació de la selecció natural i l’adaptació com a resultat del procés de relació entre biòtops i biocenosi (concepte general). Relacions intraespecífiquers i interespecífiques (depredació, parasitisme, competència, mutualisme i simbiosi). Cicle de matèria i del flux d’energia com a motor dels ecosistemes. Anàlisi de la producció primària i secundària. Importància de la producció primària en el manteniment dels ecosistemes. Representació i discussió de xarxes tròfiques en el context d’ecosistemes terrestres i aquàtics. Interpretació i relació dels conceptes de nínxol ecològic, nivell tròfic i biomassa. Identificació i explicació de les relacions tròfiques que s'estableixen entre els seus components. Anàlisi i valoració del rol dels bacteris i fongs en el cicle de la matèria. Reconeixement del caràcter de la biosfera com macroecosistema. 

NOTA: Hi ha continguts de Primer de Batxillerat el domini dels quals és indispensable per poder tenir èxit en l’avaluació de certs continguts de segon. S’han especificat a continuació dels blocs corresponents. 

 Material que els alumnes poden dur a la prova         

- Llapis (no pot ser usat per les respostes definitives, que han de ser escrites necessàriament amb bolígraf blau o negre). 

- Goma 

- Bolígraf (blau o negre) 

- Calculadora (sense memòria per formules o textos) 

- Regle



Enllaços relacionats 


Preguntes model d’exàmens de cursos anteriors, classificades per curs i per temática:

http://www.ub.edu/geneticaclasses/pau/examens.htm


http://www.ub.edu/geneticaclasses/pau/classificacio.htm


Currículum de biologia (publicat al DOGC)
http://www.ub.edu/geneticaclasses/pau/CurriculumBiologia.pdf

Estructura global de les PAU
http://www.ub.edu/geneticaclasses/pau/Noves_PAU.htm


Pàgina web de l’Oficina d’Organització de les PAU
http://www.gencat.cat/diue/ambits/ur/universitats/acces/vies/pau/

Microbiología

Microbiología

Genética mendeliana

Genética mendeliana

Metabolismo enlaces

 Metabolismo

- Actividad 7- Tipos de procesos metabólicos.
Actividad 7- Tipos de procesos metabólicos 
 


- 2º BACHILLERATO (BIOLOGÍA)  web IES El Pinar índice

2º BACHILLERATO (BIOLOGÍA)


- El metabolismo
El metabolismo

Procesos catabólicos
- Actividad 1- Los procesos catabólicos
 Actividad 1- Los procesos catabólicos

Evolución

Evolución

Ecología. Contenidos PAU. Bloque 7

Ecología

Bloc 7 - Ecologia

 
1. La biodiversitat. 

• Concepte de biodiversitat. 
• Biodiversitat a escala individual, poblacional i d’ecosistemes. 
• Anàlisi de les principals característiques morfològiques, anatòmiques i fisiològiques distintives dels cinc regnes en què es classifiquen els éssers vius.
• Importància ecològica de la biodiversitat.

2. Estructura i dinàmica dels ecosistemes. 

• Interpretació i relació dels conceptes d’ecosistema, biòtop, biocenosi i població. 
• Interpretació de la selecció natural i l’adaptació com a resultat del procés de relació entre biòtops i biocenosi (concepte general). 
• Relacions intraespecífiquers i interespecífiques (depredació, parasitisme, competència, mutualisme i simbiosi). 
• Cicle de matèria i del flux d’energia com a motor dels ecosistemes. 
• Anàlisi de la producció primària i secundària. 
• Importància de la producció primària en el manteniment dels ecosistemes. 
• Representació i discussió de xarxes tròfiques en el context d’ecosistemes terrestres i aquàtics. 
• Interpretació i relació dels conceptes de nínxol ecològic, nivell tròfic i biomassa.
• Identificació i explicació de les relacions tròfiques que s'estableixen entre els seus components. 
• Anàlisi i valoració del rol dels bacteris i fongs en el cicle de la matèria.
• Reconeixement del caràcter de la biosfera com macroecosistema.

Lesson 1- ¿Qué son los microbios? Gut Check: Exploring Your Microbiome

Lesson 1- ¿Qué son los microbios? Gut Check: Exploring Your Microbiome 

Los microbios son sólo organismos que son demasiado pequeños para ser vistos a simple vista. Son unicelulares y se clasifican como bacterias, Archaea, eucariotas y virus.

Todos los seres vivos, no sólo los microbios, se pueden  clasificar en bacterias, arqueas y eucariotas.

Las bacterias y arqueas son simples en comparación con los eucariotas. Son organismos unicelulares, su ADN no se almacena en un compartimiento separado llamada núcleo. Lo que distingue Bacterias y Archaea son los tipos de cosas que pueden hacer. 

El tercer grupo de microbios, los eucariotas son más complejos. Tienen su ADN contenido en un núcleo, al igual que las células humanas. 

Los virus están en la frontera de lo que consideramos que es vida. Los virus se componen únicamente de material genético, ADN y ARN, dentro de una càpsula de proteína. Son completamente inactivos hasta que entran en contacto con el anfitrión. Después de inyectar su material genético en el hospedador entran en acción. 

Las bacterias generalmente vienen en tres formas principales. 

Bacilos que son como varillas.

Cocos que son como bolas.

Espirilos que son como comas.

Muchas bacterias son solitarias pero pueden formar también películas. Ejemplo: cuando te levantas por la mañana y tienes un mal sabor de boca o una sensación viscosa en la boca, es el resultado de una película bacteriana que se ha formado durante la noche, un buen recordatorio para cepillarse los dientes. 

Archaea un aspecto muy similar a las bacterias. De hecho, durante mucho tiempo, pensamos que eran bacterias, hasta que miraron a su ADN. Al igual que las bacterias, Las arqueas no tienen un núcleo y vienen en un número limitado de formas. También utilizan los cilios y flagelos para moverse. Sin embargo, las diferencias en su ADN, en comparación con las bacterias, significa que pueden realizar

diferentes funciones que las bacterias. Muchos arqueas viven en ambientes extremos y pueden usar compuestos únicos, tales como azufre, para su nutrición. 
Por ejemplo, los metanógenos viven profundamente en el tracto digestivo de muchos mamíferos y producen metano como residuo cuando hacen la energía. 

Metanógenos

Los halófilos son Archaea que viven en

ambientes salados como salinas. Estos lugares son más salada que el agua de mar. El agua de mar es de aproximadamente 0,9% de sal, pero halófilos pueden tolerar hasta 9% de sal. 

Halófilos

Termófilos son Archaea que viven en temperaturas extremadamente calientes, por encima de la temperatura de ebullición, tales como aguas termales y respiraderos de aguas profundas. 

Termófilos

Finalmente, psicrófilos son Archaea que vivir en temperaturas extremadamente frías, por debajo del punto de congelación, tales como glaciares. 

Psicrófilos

Además de estos ambientes extremos, muchos arqueas también se puede encontrarse en lo que podríamos considerar entornos más normales, como el suelo y el agua de mar. 
En general, las bacterias y en menor medida Archaea dominan las entrañas de la mayoría de los organismos vivos. Sin embargo, hay casi siempre unos microbios eucariotas también.
Uno de los principales grupos de

microbios eucariotas son los hongos. No todos los hongos son microbios. Los hongos pueden ser pequeños y unicelulares, pero también grandes y pluricelulares. Por ejemplo, la levadura,

la foto en la parte superior, es un hongo unicelular que consideramos un microbio, mientras

un tres y un amplio setas media milla que consta de muchos interconectado

células fúngicas existe en Oregon. La mayoría de los hongos descomponen material orgánico. En concreto, se excretan

productos químicos llamados enzimas, como los productos químicos en el estómago, a

materia orgánica como la madera para descomponerlo y les absorbe los nutrientes

a sus celdas. Los hongos como bacterias en Archaea

también puede producir compuestos que son útiles para los seres humanos. Por ejemplo, Ashbya gossypii, es una fuente

de vitaminas como la riboflavina y Aspergillus, en la foto en la parte inferior derecha, hace que las enzimas utilizadas en productos

como detergente para la ropa. Otros hongos pueden tener efectos negativos. Aspergillus flavus produce un veneno

llamada aflatoxina en los cacahuetes y otros cultivos que pueden hacer que la gente

que comen estos alimentos enfermos, y Phytophthora infestans,

la foto en la parte inferior izquierda, causada la gran hambruna de la patata

en Irlanda a mediados de 1800. A diferencia de las bacterias en Archaea más

células fúngicas son estáticas y no pueden moverse muy lejos por su cuenta. Sin embargo, los hongos pueden difundir su

células por medio de esporas, diminutas cápsulas, que actúan como semillas o hifas, diminutos

proyecciones que actúan como raíces o tallos. En adición a los hongos otra

existen eucariotas microbianos. Muchos de éstos son llamados protozoos y

incluyen organismos como algas primitiva, en la parte inferior izquierda, amebas, en la parte superior,

y moldes de limo, en la parte inferior derecha. Los virus también se consideran los microbios,

pero son muy diferentes. Por un lado, son pequeñas, mucho más pequeñas

que incluso arqueas y bacterias. Otra diferencia entre otros microbios

y los virus es que otros microbios pueden reproducir por sí mismos, pero los virus

necesitará para infectar una célula para reproducirse. Aquí se puede ver la mortal del Ébola

virus infectar una célula de la izquierda y el virus de la gripe común a la derecha. Recuerde que diferentes

virus tienen diferentes hosts. Por ejemplo, un virus que infecta

un pez puede tener ningún efecto sobre los seres humanos. Sin embargo, sabemos que basándonos en reciente

epidemias y virus como la gripe aviar y la gripe porcina que los virus pueden evolucionar

rápidamente para infectar nuevos huéspedes. Como ya hemos insinuado,

microbios desempeñan muchas funciones útiles. Pueden producir compuestos

tales como vitaminas y enzimas que utilizamos en la salud y

industria. Sin embargo, también tienen una variedad

de las funciones ambientales. Por ejemplo, los microbios son responsables de

ciclismo muchos nutrientes en nuestro entorno. Ellos juegan un importante

papel en el ciclo del carbono. Cuando las hojas muertas se caen de los árboles,

¿quién crees que descompone las hojas y libera nutrientes de nuevo en el suelo? Microbios. Los microbios también son críticos para el nitrógeno

ciclo que permite que las plantas crezcan y poderes nuestras granjas. Las bacterias son los únicos organismos que

puede tomar el nitrógeno del aire y convertirlo en una forma que es

utilizable por las plantas en el suelo. Tener estos tipos de bacterias en

significa que el suelo que necesitamos menos fertilizantes. De hecho, en realidad sólo necesitamos fertilizantes

cuando hemos crecido cultivos en el mismo suelo durante tanto

hace tiempo que hemos agotados los nutrientes y los microbios que ayudan

proporcionar esos nutrientes. Los microbios también juegan un importante

papel en la limpieza de las aguas residuales. Ellos pueden tomar material orgánico y los productos químicos del agua que sería

tóxico para los seres humanos, y los utilizan para hacer otras sustancias no tóxicas,

dejando el agua más limpia de lo que empezó. También utilizamos los microbios a

limpiar otros líos humanos. Estoy seguro de que muchos de nosotros hemos oído hablar

el aceite de comer bacterias que comúnmente usamos para tratar de limpiar los derrames de petróleo

en los océanos y otros cuerpos de agua. Los derrames de petróleo hacen mucho daño

para el medio ambiente, pero sin estas bacterias

que harían aún más. Por supuesto microbios tienen muchos

funciones en el cuerpo humano también. Eso es lo que este curso se trata. Vamos a empezar a hablar de los

con Rob en la próxima conferencia. Pero primero vamos a

saber de Jack Gilbert y Valerie McKenzie sobre su trabajo

con microbios fuera del cuerpo humano.