Diseño Experimental

-- Herbicidas  JT 2015 S2 4B apartado 1 Herbicides ST 2015 S2 4B apartado 1
Nota: en el enlace no salen bien las figures. Tirar de pdf.
Además de diseño experimental el apartado 2 es Metabolismo

-- Purines JT 2015 S2 3A apartat 2  Purines JT 2015 S2 3A apartat 2
El apartado 1 es de Ecología.

Metabolismo

- JT 2004 S3 P2   Metabolisme i organismes apartat 1 i 2    JT 2004 S3 P2 Metabolisme i organismes 

              
- ST 2000  Fonts d'energia i carboni. ST 00 2B     apartat 1 i 2. Apartat 3 1gen 1 enzim

-- Vies metabòliques PAU 1998 JT 2B Vies metabòliques PAU 1998 JT 2B

- pg 80 castellnou B2 + esquema_metabolisme.pdf + Esquema_general_metabolisme.pdf
En papel: 4/11 (pregunta) + 8/11, 9/11 i 10/11 (pauta)


--  Fotosintesis  PAU  JT 2015 S2 P4B  Herbicides JT 2015 S2 4B herbicides Atención: en el enlace mal los gráficos, son las pautas.

- Glucólisis
edX  MITx: 7.00x Introduction to Biology - The Secret of Life week 2 Lecture 5: Glycolysis 54'

- Catabolismo
Inicio
HarvardX: MCB63X Principles of Biochemistry unit 3: Cellular bioenergetics

- JT 2015 S2P1 Llimones Exercici 1a) Fotosíntesi + 2a Metabolismo + 2b+ Metabolismo
JT 2015 S2P1 Llimones

- Ratpenats (Ecologia, Evolución, Metabolismo) ST 2012 S4 3A     Lípids beta-oxidació
Pauta  Ratpenats (Ecologia, Evolución, Metabolismo) ST 2012 S4 3A

- Orlistat  JT 2013 S5 4B  Metabolismo de los lípidos
Pauta:  http://www.ub.edu/geneticaclasses/pau/13jny/Pautes_pau_biol13jp.htm#E4B


- Usain Bolt - Metabolismo JI 2013 S3/3A
Pauta:  http://www.ub.edu/geneticaclasses/pau/13jny-incidencies/pau_biol13jp_tei.htm#E3A

- Malonat - Metabolismo ST 2014 S1/3A
Pauta: http://www.ub.edu/geneticaclasses/pau/13set/pau_biol13sp.htm#1-3A


Anabolismo
Tau Ceti Ecologia + Metabolismo ST 2015 S5 3A 
Pauta: http://www.ub.edu/geneticaclasses/pau/15set/SERIE_5_PAUTES.htm#s5i3A

The cycles of the polymerase chain reaction (PCR), 3D animationBiotecnologia

The cycles of the polymerase chain reaction (PCR), 3D animation

Polymerase chain reaction, or PCR, uses repeated cycles of heating and cooling to make many copies of a specific region of DNA. First, the temperature is raised to near boiling, causing the double-stranded DNA to separate, or denature, into single strands. When the temperature is decreased, short DNA sequences known as primers bind, or anneal, to complementary matches on the target DNA sequence. The primers bracket the target sequence to be copied. At a slightly higher temperature, the enzyme Taq polymerase, shown here in blue, binds to the primed sequences and adds nucleotides to extend the second strand. This completes the first cycle. In subsequent cycles, the process of denaturing, annealing and extending are repeated to make additional DNA copies. After three cycles, the target sequence defined by the primers begins to accumulate. After 30 cycles, as many as a billion copies of the target sequence are produced from a single starting molecule.

Enzims. JI07 3B

Enzims. JI07 3B

Força malalties hereditàries es relacionen amb la falta d’activitat d’un enzim. Els enzims catalitzen reaccions químiques en les que un substrat es transforma en un producte, de vegades essencial per al bon funcionament del cos.
1) (1 punt). Expliqueu per què és hereditari un defecte provocat per la falta d’activitat d’un enzim.

2) (1 punt). La velocitat d’una reacció catalitzada enzimàticament depèn, entre d’altres factors, de la concentració del substrat corresponent. La taula següent mostra la velocitat d’una reacció enzimàtica a diferents concentracions de substrat. (Les lletres A, B i C de la tercera columna, les fareu servir en el darrer apartat de la pregunta).



Elaboreu el gràfic corresponent a la variació de la velocitat de la reacció en funció de la concentració de substrat.

3) (1 punt). Observeu el dibuix següent. Es representen esquemàticament molècules de substrat i d’enzim. Indiqueu a quina de les tres posicions (A, B o C) assenyalades en la taula de l’enunciat correspon la situació representada. Justifiqueu la vostra resposta.

Penicil·linasa ST05 4A

Penicil·linasa ST05 4A

La penicil·lina és un antibiòtic emprat contra moltes infeccions bacterianes, però alguns bacteris produeixen un enzim, la penicil·linasa, que la inactiva.

1) (1 punt) El gràfic següent representa l’activitat enzimàtica de la penicil·linasa:

a) A la taula següent es donen les activitats de la penicil·linasa a les mateixes concentracions de penicil·lina, però ara afegint àcid clavulànic:

Representeu la corba d’activitat enzimàtica en aquestes condicions, en el mateix gràfic anterior.

b) Quin efecte té l’àcid clavulànic sobre l’activitat d’aquest enzim? Per què creieu que a molts preparats farmacèutics amb penicil·lina se’ls afegeix àcid clavulànic ?


3) (1 punt) És un fet molt comú que les poblacions bacterianes desenvolupin resistència als antibiòtics. Explique mitjançant quins processos evolutius s’adquireix aquesta resistència. 

Piruvat quinasa. SI 2004 Exercici 2

Piruvat quinasa. SI 2004 Exercici 2

L’esquema mostra una de les reaccions químiques que formen part de la glucòlisi, amb l’enzim que la catalitza, la piruvat quinasa.
Preparem dos tubs d’assaig, A i B. A tots dos tubs hi posem una gran quantitat de fosfoenolpiruvat i d’ADP. A més, al tub B li afegim piruvat quinasa. Incubem els dos tubs durant 30 minuts a 37ºC.

1. (1 punt)
Expliqueu què espereu que passi a cadascun dels dos tubs en funció del temps.

2. (1 punt)
Fem 6 rèpliques de l’experiment fet al tub B, però ara posant-hi a cada tub una quantitat diferent de fosfoenolpiruvat. A la taula es recull la quantitat de piruvat aparegut en cada tub després de 1 minut.

Feu el gràfic que relaciona la quantitat de piruvat (μmol) que apareix, amb la quantitat de fosfoenolpiruvat (mmol) present inicialment a cada tub. Observeu el que passa a les concentracions más elevades de fosfoenolpiruvat i interpreteu-ho.

Amilasa. SI2000 4B

Amilasa. SI2000 4B

L’amilasa salival és un enzim capaç d’hidrolitzar el midó. A la taula es mostren els resultats obtinguts en un estudi de l’efecte de la temperatura sobre l’acció de l’amilasa salival. Per a això, s’incuba midó amb amilasa salival durant el temps indicat (minuts). En cada cas, es posa de manifest la presència de midó per la reacció amb lugol, indicant-se amb el signe +

1) Doneu una interpretació biològica dels resultats: Dibuixeu un gràfic que indiqui com es relaciona la activitat enzimàtica amb la temperatura i expliqueu què és la temperatura òptima d’un enzim.

2) Interpreteu els resultats del tub mantingut a –10ºC. Què tenen a veure aquests resultats amb l’ús dels congeladors domèstics per evitar la descomposició dels aliments?